Espanya fa un pas definitiu cap a la digitalització del teixit empresarial. El Reial Decret 238/2026, de 25 de març, publicat al BOE el 31 de març i en vigor des del 20 d'abril, desplega el sistema de facturació electrònica obligatòria entre empresaris i professionals, una mesura que afecta el 99% del teixit productiu del país.
L'objectiu és doble i ambiciós: reduir la morositat comercial i impulsar la digitalització de les empreses, en particular de les més petites, aportant informació fiable i sistemàtica sobre els terminis efectius de pagament i millorant la traçabilitat del cicle de facturació en les operacions entre empreses (B2B).
Les fites clau s'articulen en dues fases, vinculades a la publicació d'una ordre ministerial que posarà en marxa la solució pública de facturació electrònica gestionada per l'Agència Tributària:
Les empreses amb un volum d'operacions superior a 8 milions d'euros hauran de complir l'obligació en el termini de 12 mesos des que el decret els sigui aplicable. La resta d'empresaris i professionals disposaran de 24 mesos. A més, la solució pública de facturació electrònica haurà d'estar disponible com a mínim dos mesos abans de la primera aplicació efectiva, per permetre proves i adaptació.
Quant a les implicacions tècniques, les plataformes d'intercanvi hauran de suportar formats estàndard com UBL, CII, EDIFACT i Facturae, i estaran obligades a interconnectar-se entre elles garantint la interoperabilitat total del sistema. Els destinataris de factures hauran d'informar obligatòriament dels estats de pagament en un termini màxim de quatre dies naturals.
Per a les pimes i autònoms, la solució pública serà totalment gratuïta, eliminant així la barrera econòmica d'entrada.
La norma no és una simple obligació burocràtica: és la infraestructura digital que ha de fer transparent, mesurable i auditable el flux econòmic entre empreses a Espanya.
